1. Fes un resum del següent text amb les teves pròpies paraules.
David Casellas i Gispert
Publicat a Llengua Nacional n. 59 (2007)
Neologismes populars
Em sabríeu dir què tenen en comú les paraules següents?: cuc, ratolí, furoner-a,
finestra, drecera, àncora, inundació, galeta, bombardeig, cavall de Troia, pirata...
Doncs, sí, per estrany que pugui semblar, totes són neologismes del camp de la
informàtica. I és que avui dia aquest és un dels terrenys on hi ha més innovació
terminològica; això sí, mediatitzada per l’anglès o les altres llengües veïnes. De tota
manera, com podem veure pels mots precedents, sovint aquests neologismes en lloc
de ser paraules formades per derivació o composició són paraules completament
populars, usades per aplicació dels recursos estilístics de la metonínimia o la metàfora.
Sens dubte que això s’ha esdevingut perquè la informàtica s’ha anat divulgant d’una
manera tan ràpida que terminològicament ha deixat de ser una matèria tècnica per a
esdevenir un coneixement absolutament popular, sobretot entre el jovent. Aquest fet
ha motivat que els usuaris, espontàniament, hagin anat batejant amb mots populars
les accions i estris que han d’anomenar amb més freqüència.
En aquests casos el Termcat ha fet bé de mantenir-ne el nom popular, convenientment
catalanitzat. Podeu trobar informació referida a tots aquests termes en la pàgina
http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html.
En algun altre cas, és discutible l’adopció del nom popular, sobretot si això ens
distancia de les altres llengües de cultura. És el cas de blog (pàgina web personal,
amb informacions o opinions sobre temes diversos, amb una estructura cronològica
que s’actualitza regularment), neologisme d’introducció molt recent, per al qual el
Termcat proposa la forma popular catalanitzada bloc (i el derivat blocaire), allunyant-se
del que fan les altres llengües, mentre que Gabriel Bibiloni (en un article publicat a
Llengua Nacional n.53) propugnava l’escriptura blog (i el derivat bloguista).
Centrem-nos ara en alguns d’aquests neologismes populars. A hores d’ara, en el camp
de la informàtica, ja tothom té clar a què ens referim quan parlem d’un ratolí, un nom
metafòric que ha triomfat i s’ha escampat molt ràpidament. El ratolí clàssic era el ratolí
de bola (que funciona mitjançant el moviment d’una esfera), però avui dia també
podem parlar d’un ratolí de botó (en forma de botó integrat en el teclat d’un ordinador),
d’un ratolí sense cable, d’un ratolí òptic (que funciona mitjançant un sensor òptic) i d’un
ratolí tàctil (mitjançant una superfície plana sobre la qual es desplaça el dit).
També tothom sap què és una finestra, però a internet distingim les finestres
emergents (que apareixen automàticament a la pantalla i se sobreposen a la finestra
activa, en anglès anomenades pop-up) i les finestres latents (que també apareixen
automàticament a la pantalla, però que l’usuari veu quan tanca la finestra activa).
Segur que tots els usuaris d’internet heu hagut de tancar moltes finestres emergents i
latents.
I què és un furoner o una furonera? Doncs es tracta d’una persona que té grans
coneixements d’informàtica i que desitja posar a prova les seves habilitats en la xarxa,
amb l’única pretensió d’augmentar els seus coneixements. En canvi, un pirata és la
persona que s’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la
voluntat de perjudicar. Els pirates sovint poden introduir en la xarxa diferents tipus de
virus, com un cuc, un programa maliciós que es reprodueix i es propaga molt
ràpidament, amb la finalitat de fer malbé o destruir els sistemes o fitxers. Un cavall de
Troia també és un programa aparentment útil que amaga unes funcions que
possibiliten l’accés sense prèvia autorització a un sistema, convertint-lo en vulnerable.
Així una de les batalles més conegudes de la Grècia clàssica, ha fet també la seva
contribució a la internàutica.
I a la bústia electrònica ens hi podem trobar una inundació de correu brossa
(missatges enviats massivament sense el permís del destinatari, amb finalitat
publicitària) o un bombardeig (quan l’enviament massiu és intencionat).
Internet també
ens permet d’acceptar galetes (fitxers informatius enviats sobre els hàbits i
preferències d’un internauta que visita una pàgina web) o de fer una tertúlia (allò que
alguns anomenen xat). Ara bé, per poder fer tot això hem de pagar un allotjament
(servei en què s’ofereix un lloc web i una connexió) o un hostatge (servei en què
s’ofereix un espai per a contenir pàgines web).
D’aquí a un temps potser algú establirà
un sistema d’estrelles per a distingir els allotjaments segons els serveis i preus que
ofereixen, semblantment al que passa amb els hotels.
També podem emprar àncores (etiquetes que vinculen una pàgina web a una altra
pàgina web), motxilles (dispositius per a controlar l’accés a un programa), filigranes
(senyal invisible inserit a les imatges digitals per a evitar-ne la pirateria)... I de ben
segur que la inventiva dels usuaris d’internet no s’aturarà aquí; probablement d’aquí a
poc temps podrem augmentar aquesta llista de nou vocabulari internàutic d’arrel
popular. Això demostrarà que la llengua encara és prou rica i flexible per a adaptar-se
als canvis provocats per l’avenç tecnològic.
a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. ……………………………………
