dilluns, 15 de gener del 2018

Essa sorda i essa sonora




Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.


1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2.      Una peça d’or / Això pesa molt.
3.      Això és de zinc / Això és un cinc.
4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5.      La caça major / La casa gran.
6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

................................. / ............................................. / ........................................
................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )

Mots que tenen  essa sorda

................................. / ............................................. / ........................................
................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )  (   )   (   )


2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.
2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.
3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.
5.      Els savis del país / Els avis del poble.


3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so
situació
lletres
sonor
entre vocals
(   )
sonor
en un altre lloc
(   )
sord
entre vocals
(   )  (   )  (   )
sord
en un altre lloc
(   )  (   )


4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
     col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”: pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu tra.es; “força”: for.es, for.ut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.
2.      Se sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.
3.      Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu país.
4.      S’ha tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.
5.      Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.
6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.
7.      L’alcalde.a va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.
8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances ......................................... ; pedrís ...................................................;
2.      corredisses .......................................... ; senyoràs ..............................................;
3.      pallussos ............................................... ; trencadís ............................................;
4.      prometença ...........................................; esperances ..........................................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

2. Amb l’infix –gress-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has po.at ben.ina al cotxe?
2.      Et pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.
3.      Cal realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.
4.      El .oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.
5.      S’ha de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.
6.      Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui mateix.
7.      El pi.os són cada cop més cars.
8.      Pa.a’m dos terro.os de .ucre.
9.      L’agre.or fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.
10.  Tenim l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.
11.  Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a
12.  Va haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.


9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.


1.      Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.
2.      S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.


Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraulaz-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonantCons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, cs-: sabata, seient, síndria, sucre…Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
-c-: àcid, facècia, places, recinte…
–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

Stop bullying


  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Dona d'aigua



DONA D'AIGUA


Es pentinava, 
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera, 
cantant, 
i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire 
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,
de fet, 
tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 
estanys, 
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder 
resistir-se a l'encanteri 
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

4. Per què eren perilloses?

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

dimecres, 10 de gener del 2018

Poemes




Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.


1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca el significat de les paraules en negreta.
 5. Opinió personal.






dilluns, 8 de gener del 2018

Comprensió lectora

   MALEÏT MAL DE CAP
Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.
S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.
Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.
Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.
El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.
Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.
Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.
                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.
2. Explica el contingut del text.
3. Opinió personal.

Refranys hivernals


De nou l'hivern, de nou el vent, les boires, la pluja i la neu; de nou el fred s'ensenyoreix del temps. Fred i neu tot en un. I el nostre refranyer sempre a punt per recordar-nos la saviesa popular sobre la la neu -com ja hem vist al blog en un altre post de refranys de la neu- i el bé o mal que produeix, sobretot al camp.

1. Tria els 10 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.


Refranys hivernals sobre la neu:

A la neu de març tots els vents li són contraris
A la panxa del bou ni neva ni plou
A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
A on n'hi ha neu no hi aneu
A punt de neu
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
A sant Anton, la neu ja té cames
A torrar neu!
A Tots Sants, neu en els alts
Aigua de desembre, és neu sempre
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
Aire de baciver, la neu al darrer
Això són neus d'antany
Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
Amb neu de gener, cap any és groller
Any d'abelles, any de neus
Any d'avellanes, any de neu
Any de neu, any d’olives
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
Any de neu, any de gra
Any de neu, any de moc
Any de neu, any d'oli
Any de neus tardanes, any de pedregades
Any de rosada, any de forment
Any de rovellons, neu fins als collons
Any de set nevades, blat per les teulades
Blanc com la neu
Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Bona és la neu quan ve al seu temps
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Bromes en rodó, vent o neu en abundor
Créixer com una bola de neu
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
Cel aplomat, neu a muntanya


Cel de panxa de burra, neu segura
Com de neu fosa
Com era de neu, es desfeu
Créixer com una bola de neu
Cuidar-se'n com les neus d'antany
De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
De l'any de la neu
Desembre nevat, bon any assegurat
Desembre, gelat i nevat
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
Després de la gelada, ve la nevada
Dia de sol, vespra de neu
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El fred i la neu no es queden al cel
El març marcejava i l'abril aigua nevava
En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
En temps de neu, un all val com un cavall
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Ésser blanc com la neu
Febrer, neu en darrer
Fer-se com una bola de neu
Fondre's com la neu
Forta aigualada, parenta de la nevada
Fred i neu, per Sant Andreu
Fredeluga per l’octubre, neu segura
Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
Hivern de gelades, collita assegurada
Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
La neu de gener tot l'any va bé
La neu de l'Advent, gela fàcilment
La neu de Nadal de femada val
La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
La neu, pel qui la veu
Les rosades aturen les nevades


Marinets sobre gelada, pluja o nevada
Moixons arramadats, neu pels serrats
Nadal nevat, anyada de blat
Nadal nevat, cara de gat
Nadal nevat, estiu regalat
Nadal nevat, maig regalat
Nadal nevat, primavera regalada
Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
Neu en terra, borrasca en mar

Sant Antoni




   1. Ja es comencen a respirar les festes de Sant Antoni. Cerca informació sobre els motius d'aquesta festa i la seva història. Penja diferents imatges de la mateixa.

  2. Saps què és una glosa? Eplica-ho. En pots penjar sis al teu blog i al costat de cada una en penges el significat.