L'accentuació. Accent diacrític

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota: quilòmetre, arròs, zoològic, fàbrica, abric, lliçó, tonyina, paquet, llibre, clínica, tortuga, pàgina, sucre, balcó, música, plaça, forner, àguila, elefant, bolígraf.


AGUDES- PLANES -ESDRÚIXOLES:


 2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

 canto, germa, autobus, femeni, vindran, clavell, padri, sortira

3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

 cadira, album, facil, examen, tunel, cantaves, masia, quimic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Nuria, area, pagina, classica, fisica, farmacia, mecanica, industria

5. Poseu accent obert (`) o tancat (´) a les paraules següents:

 be, comedia, pages, preten, cervol, interes, perque, debil, enten, cantare, pressec, pesol, sete, tambe, esglesia, diferencia, frances, estomac, emocio, allo, tombola, comica, telefon, solid, opera, tombola, avio, amoros.

 6. Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donem entre paréntesis:

 El meu germà ________ molt alt. (és / es). La novel·la que he llegit m’ha agradat __________. (mòlt / molt) 2 Només tinc __________ pessetes. (déu / deu). M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes). _____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son). Sempre dormo com un __________ . (sóc / soc). ____________, vindré al cinema. (sí / si). Aquest gos no té ni un _________. (pèl / pel). L’avi acompanya el ____________ a l’escola. (nét / net). Tinc una piga a la ________. (mà / ma). M’agrada el ________ amb llet. (té / te). La meva _________ es diu Maria i sempre _______ propina. (dóna / dona).

7. Accentueu els mots d’aquestes frases, quan calgui:

 La professora ens explica l’us del violi. Els meus pares han comprat una bota de vi blanc. Fora bo que compressis un cotxe nou. Jo soc un bon amic seu. La Mireia juga molt be a tennis. El Periódico es el diari mes llegit de Catalunya. Vens al teatre? Si que hi vindre. Dona aquesta acta a l’administrador.

Dièresi

 

 Exercicis interactius sobre la dièresi

http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6/3

Exercicis interactius

Més exercicis interactius sobre l'accentuació:

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

Exercicis interactius

 Fes els següents exercicis interactius sobre l'accentuació

Aguda, plana o esdrúixola? – http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/accentuacio.htm

L'accentuació

 
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

Versos

     1. Cerca un poema per la xarxa que t'agradi molt i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge adient.
Fes-ne un resum, una anàlisi mètrica i explica per què t'ha agradat tant.

La dièresi

EXERCICIS DIÈRESI

1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal. veina: becaina: raim: fruita: geniut: dia: saim: consequent: transeunt: diurn: feina: unguent: riu: aigua: cofoi: terraqui: maleien: produia: boira: peuc: esmorteit: antiguitat: peulla: introduiu: almoina: proteina: joia: heroina: contribuissin: taut: palauet: lluies: cafeina:

2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. tradueixo traduia tradueixi traduís traduim tradueixes traduies tradueixis traduissis tradueix traduiem traduissim traduïu traduieu traduissin

3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les. Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge

4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. trair arcaisme harmonium complaiem heroinoman rabiut egoista constituia proteinic fiin suin canvii contraindicat cuit circuit beneir reunificar suant gratuitament fluidament medium ateisme traduiria posseir deslluiment succeir intuicio queixa coieu reull succeiran constituint diuretic lluint obeim

5. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat d’una increible espontaneitat.

Dièresi

1. Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar.

Esquema tema 2 socials

     Fes un esquema sobre els apartats 1, 2, 3 i 4 del tema 2. Incorpora imatges adients.

Les Revolucions

     

Punt 5 dossier, tema 2

    1. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb les dates corresponents i el seu resultat.

La Revolució francesa (dossier)

     1. Cerca informació sobre la Revolució francesa i les seves CAUSES. Detalla quines foren les seves tres etapes amb les teves paraules.

     2. Què representà l'Imperi Napoleònic? Com va ser la seva caiguda? Cerca informació i l'expliques amb les teves paraules (no serà vàlid un copiat i aferrat).

    3. Explica els objectius del Congrés de Viena i les mesures que es varen prendre per aconseguir-los.

    4. Quines forces s'oposaven a la Restauració absolutista?

    5.  Defineix en poques paraules en què consisteixen el Liberalisme i el Nacionalisme.

Dièresi (dossier)

 


 Fes els següents 12 exercicis interactius sobre la dièresi


  http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6

Exercicis ortogràfics interactius g/j

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/G-J.htm

Entra a n'aquesta pàgina i fes els exercicis.

Essa sorda i essa sonora

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2.      Una peça d’or / Això pesa molt.

3.      Això és de zinc / Això és un cinc.

4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.

5.      La caça major / La casa gran.

6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )

Mots que tenen  essa sorda

................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................

lletres: (  ) (   )  (   )   (   )

2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.

3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.

4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.

5.      Els savis del país / Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,

Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so	situació	lletres
sonor	entre vocals	(   )
sonor	en un altre lloc	(   )
sord	entre vocals	(   )  (   )  (   )
sord	en un altre lloc	(   )  (   )

4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:

     col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar

2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:

“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”: pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.; “arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu tra.es; “força”: for.es, for.ut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.

2.      Se sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.

3.      Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu país.

4.      S’ha tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.

5.      Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.

6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.

7.      L’alcalde.a va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.

8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances ......................................... ; pedrís ...................................................;

2.      corredisses .......................................... ; senyoràs ..............................................;

3.      pallussos ............................................... ; trencadís ............................................;

4.      prometença ...........................................; esperances ..........................................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-

infixos: -press-, -gress-, -miss-

sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

2. Amb l’infix –gress-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.............................; ....................................; ........................................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has po.at ben.ina al cotxe?

2.      Et pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.

3.      Cal realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.

4.      El .oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.

5.      S’ha de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.

6.      Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui mateix.

7.      El pi.os són cada cop més cars.

8.      Pa.a’m dos terro.os de .ucre.

9.      L’agre.or fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.

10.  Tenim l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.

11.  Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a

12.  Va haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.

1.      Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.

2.      S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals	-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula	z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant	Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.	-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c	s-: sabata, seient, síndria, sucre…	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
	-c-: àcid, facècia, places, recinte…
	–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…